14 de juny de 2015

Juventus o el procés evolutiu d'un geni musical

L'estima que el compositor i violinista Joan Manén sentia per obres simfòniques de músics postromàntics com Richard Strauss o Gustav Mahler va fer que des de ben jove prengués la decisió d'escriure música de gran format, de vegades bastant-se en temes populars catalans com en la Simfonia “Nova Catalonia” o en altres casos utilitzant temes propis com en el seu poema simfònic Juventus Op. A-5. Entre les caràcterístiques d'aquest tipus d'obres de joventut, escrites amb gran ambició, cal destacar el gust per l'elaboració temàtica i l'intens desenvolupament polifònic dels motius, l'ús d'un “leitmotif” que es presenta de forma cíclica al llarg dels moviments de l'obra, o la gran capacitat, a través d'una rica instrumentació, de crear colors i atmosferes de gran originalitat.

Programa de 1913 de l'Orquestra Filharmònica de Viena amb la interpretació de Juventus

 Juventus, que porta per subtítol “concerto grosso, quasi una simfonia, per a gran orquestra, piano i dos violins”, va ser composta el 1905 quan el compositor comptava amb tan sols 22 anys. L'obra va ser editada per Universal Edition de Viena i més tard, el 1931, el compositor en va realitzar una revisió essent reeditada de nou per la mateixa editorial. Juventus és una obra programàtica amb quatre moviments enllaçats, en que l'eix estructural és un personatge simbòlic: l'Artista. El programa de l'obra escrit pel mateix compositor descriu el procés evolutiu del music (de forma, sens dubte, autobigràfica), des dels seus inicis en el que s'interroga i dubte sobre el camí que ha de prendre, fins, en el darrer moviment, assolir la inspiració i definir la seva personalitat artística. El segon moviment esdevé una paròdia de la tècnica moderna de composició, amb els seus salts de quarta, amb les indicacions col legno i amb els efectes dels instruments de percussió. En el tercer moviment “Adagio” s'afirma la  inspiració mediterrània del compositor amb la utilització del tema popular “Els fadrins de Sant Boi”.


L'estrena oficial de Juventus va tenir lloc el 3 de novembre de 1911 a Wiesbaden sota la direcció d'Otto Lohse. D'aquesta obra se'n va fer repetides interpretacions en diverses capitals europees durant la primera meitat del segle XX. Entre les més destacades cal recordar les que se'n van fer a Viena per l'Orquestra Filharmònica de Viena amb Felix Weingartner, les d'Amsterdam, La Haya i Utrecht amb l'Orquestra del Concertgebouw dirigida per Willem Mengelberg,  la de Berlin per Max Steiner i l'Orquestra Filharmònica de Berlin, la de París per Louis Hasselmans o la de Londres dirigida per Henry Wood. Algunes crítiques del moment van dir de l'obra: és indubtablement una obra genial i una de les més fortes que ens han arribat d'Espanya (“Goulois” de París); en el terreny simfònic és una de les obres més importants escrites en la nostra època i creiem que serà una de les partitures que perduraran (“Taglebatt” de Berlin); no manquen en aquesta obra els senyals d'un temperament fogós, ni els passatges d'un color enlluernador, ni les més enginyoses combinacions. La tècnica és sorprenent; essent també dignes de lloança les intencions més elevades de l'autor (Neue Freie Presse” de Viena); la música de Juventus és elàstica, rica en combinacions sonores, en fantasies rítmiques, en efectes harmònics. Un tema fonamental, curt però significatiu, impera en tota l'obra. L'autor se'ns revela inesgotable per variar, reprendre, donar color en aquest bri de melodia: la seva fantasia no està mai mancada de recursos.
(Neues Wiener Journal de Viena)
 
 Aquest proper dissabte 20 de juny a la Sala Oval del MNAC de Barcelona, dins el 4rt Cicle de música catalana Joan Manén, tindrem l'ocasió de poder gaudir d'aquesta important obra que fa més de seixanta anys que no s'interpreta en concert.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada