2 de juny de 2017

Demon i Acté

Imatge de la proposta escència de Demon
M'assabento amb sorpresa i alegria alhora que en la propera temporada del Gran Teatre del Liceu de Barcelona es representarà per primera vegada l'òpera Demon d'Anton Rubinstein. Es tracta d'una de les quinze òperes que el gran pianista i compositor rus va compondre. L'òpera va ser estrenada el 25 de gener de 1875 al Teatre Marinsky de Sant Petersburg i en els seu moment els crítics la van considerar una òpera conservadora i fins i tot antiquada. Tal com indica la revista Obertura del Liceu d'aquest trimestre, el Gran Teatre només ha representat una òpera de Rubinstein; fou el 1898 amb el seu Neró, una òpera que va ser un absolut fracàs en el seu moment a Barcelona i es va haver de treure de cartell abans d'hora. Després d'aquests fets, l'empresari del Liceu, Alberto Bernis va decidir el 1903 després de l'èxit que havia tingut la primera òpera del violinista i compositor Joan Manén “Giovanna di Napoli”, encarregar a aquest mateix autor una òpera de temàtica romana per aprofitar els costosos decorats que havien estat creats expressament pel “Neró” de Rubinstein. Joan Manén tenia aleshores vint-i-un anys i ja havia fet molts esforços per consolidar-se com a violinista i compositor amb presentacions arreu d'Europa i Amèrica. Manén, atrevit i confiat en el seu talent, va decidir acceptar aquest ambiciós projecte i va compondre l'òpera Acté amb tan sols cinc mesos. A demés, a part de compondre la música també va escriure llibret, com ho feu també amb la resta de la seva producció operística a excepció de la seva primera òpera. Les setmanes prèvies a l'estrena, Manén va haver de viure un ambient enrarit i molt advers, en que molts músics de l'orquestra, dirigents del Teatre i personalitats de la burgesia catalana amb molts prejudicis i dubtes envers el talent del jove compositor català, posaven pals a les rodes i criticaven amb duresa, a través de diverses publicacions i diaris, el compositor i l'obra que s'estava preparant. L'òpera Acté va ser estrenada amb relatiu èxit el gener de 1903 sota la direcció del mateix compositor. Les crítiques no van ser massa favorables possiblement per l'ús d'un llenguatge molt centreeuropeu poc afí al gust italianitzat dels liceistes del moment. L'òpera va tenir només quatre representacions - es va decidir treure-la del cartell abans del previst - malgrat que alguns músics com Felip Pedrell o Joan Lamote de Grignon van defensar l'obra i l'autor. 

Imatge de la representació al Liceu de Neró i Acté, el 1928

El 1908 Acté de Joan Manén va ser estrenada amb extraordinari èxit de crítica i públic al Teatre de Dresden d'Alemanya, sota la direcció d'Ernst von Schuch, durant la mateixa temporada en que Richard Strauss estrenava la seva Salomé. Arran d'aquest important èxit, diversos teatres d'òpera alemanys decidiren programar l'òpera (Colònia 1910, Leipzig 1913, Kalsruhe 1928). Vint-i-quatre anys després de l'estrena, Acté va tornar al Liceu; fou el 1928 amb el nou títol de Neró i Acté. Manén havia reelaborat tota l'obra a fons i fins i tot modificat el títol. La reestrena va obtenir un èxit important i en certs aspectes la societat barcelonina va acabar reconeixent el valor i la inspiració de les obres d'un compositor català que venia avalat per un gran reconeixement a Alemanya i a altres països com França, Anglaterra o Àustria. Com a curiositat, cal recordar que l'òpera de Manén es va arribar a estrenar l'any 1938 a Hèlsinki, traduïda al finlandès.

Retornant a la notícia de l'estrena de l'òpera de Rubinstein, hem pogut llegir també que el mateix Gran Teatre del Liceu lidera aquesta nova producció que compta també amb la coproducció de tres teatres més: Helikon Opera de Moscou, Staatstheater Nürnberg i Opéra National de Bourdeux. L'escenografia de Demon anirà a càrrec de Dmitry Bertman qui ha ideat una proposta escènica molt atractiva que reforçarà sens dubte la música de Rubinstein i el dramatisme del llibret. Però el principal atractiu d'aquesta producció serà el fet de poder escoltar de nou l'extraordinari Dmitri Hvorostovsky. L'òpera, tot i que la revista del Liceu ens diu que es tracta d'un “clàssic del repertori rus”, és una raresa en el repertori i malgrat que durant els primeres vint anys es va arribar a representar fins a cent vegades, l'òpera no ha estat representada amb assiduïtat.
 
Celebrem que el Liceu s'animi a sortir per unes setmanes dels repertoris habituals i esperem que “Demon” tingui èxit i suposi un pas endavant perquè òperes com les set que va compondre Joan Manén (Giovanna di Napoli, Neró i Acté, Heros, Soledad i la trilogia operística Don Joan) tinguin més possibilitats que algun dia puguin tornar a ser representades. Les òperes de Joan Manén estan avalades per importants èxits en alguns dels teatres més prestigiosos d'Europa i creiem objectivament que tindria tot els sentit del món que el Liceu decidís liderar una producció operística d'un compositor català com Joan Manén perquè la seva música pogués tornar a ser gaudida. Mentrestant, el proper 10 de juny dins el Cicle de música catalana Joan Manén, podrem gaudir de la interpretació, en versió veu i piano, de diversos fragments de Neró i Acté i Giovanna di Napoli al costat de àries de dues excel·lents òperes d'Isaac Albéniz com són Henry Clifford i Pepita Jiménez. I si! Albéniz, el compositor català més reconegut i interpretat arreu del món al costat d'Enric Granados té cinc òperes excel·lents que no s'escolten mai en cap teatre d'òpera. Així anem! Quanta bona música per redescobrir i gaudir!

Enregistraments de fragments de Neró i Acté de Joan Manén:




Daniel Blanch