20 de setembre del 2017
La Simfonia Nova Catalònia de Joan Manén torna a Alemanya després de 96 anys
El proper 8 d'octubre la Neue Philarmonie Frankfurt dirigida per Guido Johannes Rumstedt interpretarà la Simfonia Nova Catalònia op. A-17 del cèlebre compositor i violinista barceloní Joan Manén (1883-1971). La interpretació d'aquesta simfonia -d'una durada de 50 minuts- , que tindrà lloc al Capital Teather Offenbach de Frankfurt, suposa la reestrena a Alemanya d'aquesta important obra que en vida de l'autor fou sovint interpretada amb èxit arreu d'Europa (Dresden, Berlín, Barcelona, Viena, Madrid, Plauen...) La darrera interpretació d’aquesta obra a Alemanya, va tenir lloc el 1921 ni més ni menys que amb l'Orquestra Filharmònica de Berlín, dirigida pel prestigiós director hongarès Fritz Reiner. Arran d'aquesta interpretació el crític Jul Hageman del Berliner Tageblatt va arribar a comparar-la amb les simfonies de Mahler per la seva captivant bellesa.
La Simfonia “Nova Catalònia” va ser estrenada amb el títol de “Catalònia” el 1900 a Barcelona, quan el compositor comptava amb tan sols disset anys. Més tard la va reelaborar per crear una nova i definitiva versió que portaria per títol “Nova Catalònia” -editada per l’editorial Universal Edition- amb la que obtindria grans èxits, especialment a Alemanya, on Manén va viure durant setze anys i fou molt reconegut i estimat com a gran virtuós del violí. La Simfonia està construïda a partir de nombrosos temes populars catalans, entre ells Els segadors, El desembre congelat, El noi de la mare, L'hereu riera, El cant dels ocells o La filla del marxant. El tema d'Els Segadors serveix de leitmotiv durant gran part de la Simfonia de manera que el compositor crea un relat on ens mostra la personalitat i lluita del poble català per a assolir una nova Catalunya. En el darrer moviment el compositor presenta el triomf del poble exposant l'himne d'Els segadors en tonalitat major i utilitzant l'únic tema original propi simbolitzant el triomf de la Nova Catalònia.
La reestrena a Alemanya d'aquesta simfonia suposa un pas endavant en la recuperació i difusió de la figura d'aquest gran músic oblidat i poc reconegut fins i tot al nostre país, una feina que en els darrers anys ha estat impulsada per l'Associació Joan Manén.
2 de juny del 2017
Demon i Acté
Imatge de la proposta escència de Demon |
M'assabento
amb sorpresa i alegria alhora que en la propera temporada del Gran
Teatre del Liceu de Barcelona es representarà per primera vegada
l'òpera Demon d'Anton
Rubinstein. Es tracta d'una de les quinze òperes que el gran
pianista i compositor rus va compondre. L'òpera va ser estrenada el
25 de gener de 1875 al Teatre Marinsky de Sant Petersburg i en els
seu moment els crítics la van considerar una òpera conservadora i
fins i tot antiquada. Tal com indica la revista Obertura
del Liceu d'aquest trimestre, el Gran
Teatre només ha representat una òpera de Rubinstein; fou el 1898
amb el seu Neró,
una òpera que va ser un absolut fracàs en el seu moment a Barcelona
i es va haver de treure de cartell abans d'hora. Després d'aquests
fets, l'empresari del Liceu, Alberto Bernis va decidir el 1903
després de l'èxit que havia tingut la primera òpera del violinista
i compositor Joan Manén “Giovanna di Napoli”, encarregar a
aquest mateix autor una òpera de temàtica romana per aprofitar els
costosos decorats que havien estat creats expressament pel “Neró”
de Rubinstein. Joan Manén tenia aleshores vint-i-un anys i ja havia
fet molts esforços per consolidar-se com a violinista i compositor
amb presentacions arreu d'Europa i Amèrica. Manén, atrevit i
confiat en el seu talent, va decidir acceptar aquest ambiciós
projecte i va compondre l'òpera Acté
amb tan sols cinc mesos. A demés, a
part de compondre la música també va escriure llibret, com ho feu
també amb la resta de la seva producció operística a excepció de
la seva primera òpera. Les setmanes prèvies a l'estrena, Manén va
haver de viure un ambient enrarit i molt advers, en que molts músics
de l'orquestra, dirigents del Teatre i personalitats de la burgesia
catalana amb molts prejudicis i dubtes envers el talent del jove
compositor català, posaven pals a les rodes i criticaven amb duresa,
a través de diverses publicacions i diaris, el compositor i l'obra
que s'estava preparant. L'òpera Acté
va ser estrenada amb relatiu èxit el
gener de 1903 sota la direcció del mateix compositor. Les crítiques
no van ser massa favorables possiblement per l'ús d'un llenguatge
molt centreeuropeu poc afí al gust italianitzat dels liceistes del
moment. L'òpera va tenir només quatre representacions - es va
decidir treure-la del cartell abans del previst - malgrat que alguns
músics com Felip Pedrell o Joan Lamote de Grignon van defensar
l'obra i l'autor.
Imatge de la representació al Liceu de Neró i Acté, el 1928 |
El
1908 Acté
de Joan Manén va ser estrenada amb extraordinari èxit de crítica i
públic al Teatre de Dresden d'Alemanya, sota la direcció d'Ernst
von Schuch, durant la mateixa temporada en que Richard Strauss
estrenava la seva Salomé.
Arran d'aquest important èxit, diversos teatres d'òpera alemanys
decidiren programar l'òpera (Colònia 1910, Leipzig 1913, Kalsruhe
1928). Vint-i-quatre anys després de l'estrena, Acté
va tornar al Liceu; fou el 1928 amb el nou títol de Neró
i Acté. Manén havia reelaborat tota
l'obra a fons i fins i tot modificat el títol. La reestrena va
obtenir un èxit important i en certs aspectes la societat
barcelonina va acabar reconeixent el valor i la inspiració de les
obres d'un compositor català que venia avalat per un gran
reconeixement a Alemanya i a altres països com França, Anglaterra o
Àustria. Com a curiositat, cal recordar que l'òpera de Manén es va
arribar a estrenar l'any 1938 a Hèlsinki, traduïda al finlandès.
Retornant
a la notícia de l'estrena de l'òpera de Rubinstein, hem pogut
llegir també que el mateix Gran Teatre del Liceu lidera aquesta nova
producció que compta també amb la coproducció de tres teatres més:
Helikon Opera de Moscou, Staatstheater Nürnberg i Opéra National de
Bourdeux. L'escenografia de Demon
anirà a càrrec de Dmitry Bertman qui ha ideat una proposta escènica
molt atractiva que reforçarà sens dubte la música de Rubinstein i
el dramatisme del llibret. Però el principal atractiu d'aquesta
producció serà el fet de poder escoltar de nou l'extraordinari
Dmitri Hvorostovsky. L'òpera, tot i que la revista del Liceu ens diu
que es tracta d'un “clàssic del repertori rus”, és una raresa
en el repertori i malgrat que durant els primeres vint anys es va
arribar a representar fins a cent vegades, l'òpera no ha estat
representada amb assiduïtat.
Celebrem
que el Liceu s'animi a sortir per unes setmanes dels repertoris
habituals i esperem que “Demon” tingui èxit i suposi un pas
endavant perquè òperes com les set que va compondre Joan Manén
(Giovanna di Napoli, Neró i Acté,
Heros, Soledad i la trilogia operística
Don Joan)
tinguin més possibilitats que algun dia puguin tornar a ser
representades. Les òperes de Joan Manén estan avalades per
importants èxits en alguns dels teatres més prestigiosos d'Europa i
creiem objectivament que tindria tot els sentit del món que el Liceu
decidís liderar una producció operística d'un compositor català
com Joan Manén perquè la seva música pogués tornar a ser gaudida.
Mentrestant, el proper 10 de juny dins el Cicle de música catalana
Joan Manén, podrem gaudir de la interpretació, en versió veu i
piano, de diversos fragments de Neró i
Acté i Giovanna
di Napoli al costat de àries de dues
excel·lents òperes d'Isaac Albéniz com són Henry
Clifford i Pepita
Jiménez. I si! Albéniz, el compositor
català més reconegut i interpretat arreu del món al costat d'Enric
Granados té cinc òperes excel·lents que no s'escolten mai en cap
teatre d'òpera. Així anem! Quanta bona música per redescobrir i
gaudir!
Enregistraments
de fragments de Neró i Acté de
Joan Manén:
Daniel Blanch
17 de maig del 2017
Reestrena del Concert per a violoncel de Joan Manén
El proper dilluns 22 de maig a les 20:00 h. tindrà lloc, a la Sala Oriol Martorell de L'Auditori de Barcelona, la reestrena del Concert per a violoncel i orquestra Op. A- 31 de Joan Manén. El violoncel·lista Guillem Pareja, alumne de l'Escola Superior de Música de Catalunya, en serà el solista. Fa tres anys Pareja va formar part de l'orquestra de l'Esmuc que va interpretar en un concert del el 4rt Cicle de música catalana l'obra Juventus Op. A-5 de Joan Manén. Des d'aleshores el violoncel·lista mostrà molt interès per l'obra de Manén i s'endinsà amb passió en conèixer i treballar el seu Concert per a violoncel, obra estrenada el 5 de gener de 1947 per Gaspar Cassadó acompanyat per l'Orchestra dell'Accademia Nazionale di Santa Cecilia dirigida per Antonio Pedrotti. A part d'aquesta estrena no se'n coneixen altres interpretacions. És per aquesta raó que aquesta execució, que formarà part del recital de fi de grau del violoncel·lista, pot ser considerada una verdadera reestrena.
Guillem Pareja estudia actualment amb el professor José Mor i ha realitzat diverses masterclasses amb diversos mestres, entre ells Lluís Claret. Ha tocat amb agrupacions com la Jove Orquestra de Cerdanyola, l'Orquestra Simfònica Segle XXI, la Jove Orquestra Nacional de Catalunya, l'Orquestra de Les Musiciens d'Europe i la Banda Municipal de Barcelona. El seu interès per la composició l'ha portat a compondre i estrenar obres amb diverses agrupacions, entre les que destaca l'Orquestra Simfònica de l'ESMUC.
Per a la interpretació del Concert per a violoncel, Guillem Pareja estarà acompanyat per una orquestra formada per alumnes de l'ESMUC, dirigida per Xavier Puig. En el recital de fi de grau del proper dilluns, Guillem Pareja també interpretarà la Suite nº 5 en do menor BWV 1011 de Johann Sebastian Bach i la Reverie (Schumannienne) de Joan Lamote de Grignon.
Aquest recital compta amb la col·laboració de l'Associació Joan Manén que ha realitzat expresament per a l'ocasió una edició de la partitura del Concert que es trobava manuscrit a l'Arxiu Manén de l'Associació. L'entrada al concert és lliure.
Guillem Pareja estudia actualment amb el professor José Mor i ha realitzat diverses masterclasses amb diversos mestres, entre ells Lluís Claret. Ha tocat amb agrupacions com la Jove Orquestra de Cerdanyola, l'Orquestra Simfònica Segle XXI, la Jove Orquestra Nacional de Catalunya, l'Orquestra de Les Musiciens d'Europe i la Banda Municipal de Barcelona. El seu interès per la composició l'ha portat a compondre i estrenar obres amb diverses agrupacions, entre les que destaca l'Orquestra Simfònica de l'ESMUC.
Per a la interpretació del Concert per a violoncel, Guillem Pareja estarà acompanyat per una orquestra formada per alumnes de l'ESMUC, dirigida per Xavier Puig. En el recital de fi de grau del proper dilluns, Guillem Pareja també interpretarà la Suite nº 5 en do menor BWV 1011 de Johann Sebastian Bach i la Reverie (Schumannienne) de Joan Lamote de Grignon.
Aquest recital compta amb la col·laboració de l'Associació Joan Manén que ha realitzat expresament per a l'ocasió una edició de la partitura del Concert que es trobava manuscrit a l'Arxiu Manén de l'Associació. L'entrada al concert és lliure.
9 de maig del 2017
PREMIO LATINO PER “JOAN MANÉN: VARIACIONS SENSE TEMA”
El documental “Joan Manén: variacions sense tema” produït per Marcial AV, ha esta guanyador del Premio Latino 2017 com a millor documental de temàtica musical.
El proper dissabte13 de maig al Palacio de Congresos de Marbella, tindrà lloc la gala d'entrega de premis. Els productors i directors del documental Daniel Torres i Jaime Ballada assistiran a la gala per rebre aquest premi que suposa un merescut reconeixement al treball que han realitzat i alhora unimpuls per donar a conèixer Joan Manén i especialment el treball que està duent a terme l'Associació.
Els Premios Latino impulsats per la Fundación Mundo Ciudad promouen la industria iberoamericana del cine i de la música. La nominació d'aquests Premis suposa una reconeixement a nivell internacional.
El proper dissabte13 de maig al Palacio de Congresos de Marbella, tindrà lloc la gala d'entrega de premis. Els productors i directors del documental Daniel Torres i Jaime Ballada assistiran a la gala per rebre aquest premi que suposa un merescut reconeixement al treball que han realitzat i alhora unimpuls per donar a conèixer Joan Manén i especialment el treball que està duent a terme l'Associació.
Els Premios Latino impulsats per la Fundación Mundo Ciudad promouen la industria iberoamericana del cine i de la música. La nominació d'aquests Premis suposa una reconeixement a nivell internacional.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)